El 5 d’octubre va ser el Dia Mundial dels Ocells i a l’espai rural de Gallecs també ho han celebrat. Però, vés per on! Per causes climatològiques es va haver d’ajornar fins el dia 12.
Els ocells també tenen dia i quan això passa és per què no ens recordem prou d’ells.
Ocells! Sabeu quant ocells hi ha? I com són? I el seu cant? El sabeu reconèixer?
Doncs n’hi ha un gavadal, un niu, vaja!
A començaments d’estiu em van preguntar si tenia algun conte d’ocells per nens petits de 0 a 3 anys.
—Ocells? —vaig respondre— Hi ha molts contes on surten ocells! Però no volia un conte qualsevol.
Els protagonistes havien de ser els ocells del territori. Els havien de veure, sentir, saber què mengen, on viuen i tot plegat que fos engrescador.
I rumiant, rumiant… Vaig posar a coure dues tasses ben plenes de paraules, cinc cullerades de cants d’ocell, una tasseta de plomes, un grapat de cançons de bressol, un polsim de fantasia i tot fent xup xup unes quantes hores va sortir: “Non, non al niu.”
Un conte d’animals del camp, d’ocells i ratolins, ple de color, de sons i de cançons.