ELS OCELLS TAMBÉ TENEN DIA

El 5 d’octubre va ser el Dia Mundial dels Ocells i a l’espai rural de Gallecs també ho han celebrat. Però, vés per on!  Per causes climatològiques es va haver d’ajornar fins el dia 12.

Els ocells també tenen dia i quan això passa és per què no ens recordem prou d’ells.

Ocells! Sabeu quant ocells hi ha? I com són? I el seu cant? El sabeu reconèixer?

Doncs n’hi ha un gavadal, un niu, vaja!

A començaments d’estiu em van preguntar si tenia algun conte d’ocells per nens petits de 0 a 3 anys.

—Ocells? —vaig respondre— Hi ha molts contes on surten ocells! Però no volia un conte qualsevol.

Els protagonistes havien de ser els ocells del territori. Els havien de veure, sentir, saber què mengen, on viuen i tot plegat que fos engrescador.

I rumiant, rumiant… Vaig posar a coure dues tasses ben plenes de paraules, cinc cullerades de cants d’ocell, una tasseta de plomes, un grapat de cançons de bressol, un polsim de fantasia i tot fent xup xup unes quantes hores  va sortir:  “Non, non al niu.”

Un conte d’animals del camp, d’ocells i ratolins, ple de color, de sons i de cançons.

Temps de verema

L’estiu s’escriu ja en passat . Temps de reflexió i creació. Amb l’escalfor les idees maduren aviat i donen fruits a la tardor.  I quins fruits! De tota mena. He volat amb el picot verd, la mallerenga carbonera,la merla , el pit roig i amb l’ànec coll verd he tornat a terra, al riu del cor del bosc.  I tots ell m’han omplert d’històries que poc a poc aniré contant… i també cantant!  A l’agost vaig viatjar en un vaixell pirata i el Capità em va descobrir els seus tresors. Diuen, diuen…  que per la costa d’Arenys van deixar un cofre ben ple.

Pel setembre va arribar la Setmana del Llibre en Català  on vaig donar resposta a la gran pregunta …..

Les princeses es tiren pets?????

I sí, ves per on! Sí, les princeses també es tiren pets.

A començaments d’estiu, la directora de la biblioteca de Llinars, la Marta, ens feia un encàrrec a la Gemma Armengol i a mi. Es tractava de crear un conte sobre el vi i adreçat a infants , activitat que aniria inclosa dins els actes de la V Setmana de la DO Alella.

La Gemma Armengol escriptora que viu a Llinars (autora de tota la col·lecció de Les Bestioles del jardí  i de varies novel·les infantils) l’escrivia i jo el narrava, adaptant-lo a l’oralitat.  I a ple estiu, vam començar a treballar: el raïm, el vi, els gotims, els pàmpols, la masia, la verema, les màquines, els animals…

I del talent creatiu de la Gemma va néixer en Merlot! Un gat molt poruc que es va convertir en el més valent, eixerit i agosarat gràcies a una mica de màgia però sobretot a l’amistat d’en Picot Verd i el burro Burro.

Finalment el dia 26 de setembre vaig explicar el conte “Els tres animals del vi” a la sala d’actes de la Biblioteca de Llinars, on infants, pares i mares, avis i àvies, amics i amigues del poble i rodalies i els propietaris de Can Pelliser, productors del vi, van gaudir de la història i en acabar, els més grans van brindar amb  cava de Can Pelliser.

De quin pal vas? Sessió de contes tradicionals per a adults

Partida de contes tallada en dues sessions de cartes.

El 22 de gener ja vam estrenar la partida i la van guanyar. Ara ens queda la segona, el dimarts dia 19 de febrer , al mateix lloc i la mateixa hora:   Harlem Jazz Club a les 20,30h.

 

Amb “Los cuentos de Bastian” al SLIJ de Madrid

I aquest Nadal 2012 vaig estar al SLIJ de Madrid explicant el conte: “El violín de Pasluz” dins el taller de #postalesparalapaz . És un projecte conjunt de “Los cuentos de Bastian” i La Rana encantada deVenezuela. http://www.loscuentosdebastian.com/taller-postalesparalapaz-en-el-slijm

FIRA’T A GALLECS

Ahir, diumenge 2 de desembre , ens vam trobar una colla de narradors de l’ANIN,  per explicar contes a la vora del foc  en un indret fantàstic, Gallecs! Tan a la vora i tan lluny! Les paraules sonaven càlides amb regust a tastet de verdures, a  piruleta de coliflor, a torradeta de pantera rosa, a pinxo de carbassa i de pollastre amb mongetes del ganxet tot regadet amb un TOC de cervesa.  Històries d’aquí i d’allà per a orelles de tot arreu.

LA NANA BUNILDA VA AL GREC 2012

La Nana Bunilda és una bisbis, petita i rabassuda, més vella que l’anar peu… Així comença el conte de la Mercè Company que tantes i tantes vegades he explicat en aquests darrers dos anys per totes les biblioteques de Barcelona  i ara en versió teatral fa un salt molt alt i arriba al Festival Grec 2012.  Els dies 16, 17 i 18 de juliol es representa a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors. Però no es queda aquí la representació. Simultàniament s’interacciona amb la sala d’un hospital on els infants allí ingressats participaran de l’espectacle activament gràcies als sistemes actuals de transmissió d’imatges. Allí hi seré jo convertida en la Mestre de la Nana Bunilda, que  com a bona bisbis, mostrarà als nens com poden transformar les pors i altres sentiments negatius.

Holanda

He vist,

núvols d’ocells dansant al so del vals,

castells presumits emmirallant-se en el riu,

el plor del cel platejat,

terres infinites on es perden les mirades,

rius serpentejar els prats tendres,

finestres nues afanyoses de llum i escalfor.

Palabras y silencios.

“…El profesor Paredes me enseñó una técnica de oratoria. Antes que nada “plantarse”delante del público. Con autoridad. Aunque seas chico tienes que verte gigantesco.

Respira hondo, retén el aire y lárgalo lentamente.Trata de manener aire en el abdomen. Que no te falte en la mitad de una palabra. Y, antes de decir cualquier cosa, tómate todo el tiempo del mundo para mirar a tu público. No una mirada como el aleteo rápido de un pájaro asustado. Mira al público como un todo, pero también a cada uno. Míralos a los ojos. No te apures ni te dilates. Ahórrate prólogos y lugares comunes. Si dices “seré breve” ya estás alargando innecesariamente tu texto. Un discurso está hecho de palabras y de silencios. Esos silencios -dijo el profesor Paredes- son elocuentes. A veces hay que decir palabras sólo para oír el silencio. Hay maneras y maneras de callar.”

Antonio Skármeta en “Los días del Arcoíris”

Això era i no era…

M’agradaria explicar una història i segurament la començaria així:

Això era i no era una vegada una noia que sempre escoltava. Escoltava el vents, escoltava el sol, escoltava la lluna, escoltava els arbres i també les flors, escoltava els infants i els grans. Però un dia va decidir que ell també volia ser escoltada i va començar a parlar. I quan parlava contava històries de tot arreu…..